Maltractament, més enllà de la denúncia

Image
Carrers de Barcelona

 

Pot el voluntariat ajudar a prevenir i afrontar el maltractament a les persones grans?

 

Que som éssers relacionals i interdependents. Que no pot ser el mateix la distància física que la social. Que la salut va més enllà d’allò sanitari. Que les necessitats emocionals i relacionals no poden quedar en un segon pla. Que l'edat no pot ser l'únic criteri. Que la vellesa no pot ser una etapa de risc.

La situació d'emergència sanitària provocada pel COVID19 ha fet visible com tenim de normalitzat l’edatisme (paraula encara poc coneguda) o discriminació per edat; en la nostra mirada, en les nostres pràctiques, en les nostres polítiques. Un edatisme que és moltes vegades el rerefons de les situacions de maltractament que pateixen les persones grans.

Si combinem edatisme i soledat, la situació s'agreuja. El resultat és un major risc de maltractament i més dificultats per a afrontar-ho.

A de més, s’ha de tenir en compte que és difícil determinar estimacions sobre la prevalença dels maltractaments en persones grans. Un dels factors que dificulten aquesta estimació és el desconeixement sobre el nombre de casos no detectats o no denunciats (L‘OMS calcula que 1 de cada 10 persones grans pateix algun tipus de maltractament i que només es denuncien 1 de cada 24 casos*), escenari que es fa més probable en situacions de soledat o aïllament en les persones grans.

Davant d’això, es fa imprescindible pensar-nos en conjunt i vincular-nos, individual i col·lectivament. Construir vincles que obrin la xarxa social de la persona gran, quelcom fonamental per a trencar l'aïllament davant d’una situació d'abús. Vincles que apoderin per fer front una situació de maltractament. Vincles que generin espais de confiança per a compartir tot tipus de vivències. Vincles que facilitin poder reconèixer situacions de maltractament i que permetin que sigui més senzill demanar ajuda.

I si parlem de la necessitat de ‘vincular-se’, a Amics de la Gent Gran sabem que el voluntariat té un potencial enorme. Veïnes i veïns que construeixen relacions d'amistat amb les persones grans (què important ha estat i seguirà sent el suport veïnal- com a exemple, Barrios Amigos), que trenquen amb la rutina de la soledat i l’aïllament i amb els quals poden redescobrir la vida social i millorar el seu estat de salut emocional. Voluntaris i voluntàries que poden arribar a jugar un paper clau per a la prevenció, la detecció i l'acompanyament en situacions de maltractaments en les grans.

A més, és important destacar que aquestes persones voluntàries no actuen soles, són part d'una organització en la qual participen, es formen i reben suport. D'una organització que tampoc actua sola, que considera que, si no és en xarxa i de manera comunitària, serà molt difícil abordar les situacions de soledat no desitjada o el maltractament que reben les persones grans.

Pensem en intervencions conjuntes i transversals, més enllà de la denúncia penal. Reescrivim la vellesa per fer front a l’edatisme i apostem pels vincles que es construeixen des del voluntariat per a lluitar contra les soledats i els maltractaments.

Ens queda molt de camí, però hauríem de, hem de seguir vinculant-nos.

Pau Berbel, coordinador de Desevolupament Territorial d’Amics de la Gent Gran

 

Compartir

Articles relacionats