Tal com explicàvem a la primera i segona part de l'article La soledat és cosa de tots/es, la soledat i l'envelliment són fenòmens en constant canvi. A continuació presentem les interaccions i factors que tenen més incidència sobre el sentiment de soledat entre la gent gran, fruit de la investigació La soledat no desitjada durant la vellesa, un fenomen complex objecte de les polítiques públiques de l'Observatori de la Soledat, que es publicarà en paper en el proper quadern de la Fundació Grífols i Lucas.
Factors interns
Pel que fa a la soledat, existeixen factors que tenen a veure únicament i exclusiva amb la persona/individu (factors interns) i uns altres, per contra, tenen un caràcter més extern. Entre els factors interns estan tots aquells intrapersonals, és a dir, aquells factors que vertebren el sentiment de soledat, ja que tenen a veure amb la personalitat, caràcter i circumstàncies personals de l'individu. A tall d'exemple podem citar els següents; les expectatives personals, la voluntat i habilitats de la persona o les estratègies d'afrontament, les quals són la forma en la qual les persones fem front no només al sentiment de soledat no desitjada, sinó als processos que poden impactar en aquest sentiment.
Però tal com hem vist anteriorment, la soledat no desitjada pot entendre's de manera multidimensional, per aquest motiu, a més de tots els factors intrapersonals, cal explorar les relacions socials de la persona des de dues perspectives complementàries: d'una banda des del punt de vista quantitatiu i grau de participació social (nombre de relacions, freqüència de contacte i activitats que realitza), i, per l'altre, des de la seguretat emocional o sensació de confiança que aquestes relacions o altres significatives li puguin proporcionar a la persona. És important entendre que ens podem sentir solos o soles estant acompanyats; per tant, la soledat no únicament té a veure amb la quantitat de relacions que un té, sinó amb com percebem aquestes relacions, o el que en altres paraules i de forma molt més simple podríem qualificar de la qualitat d'aquestes relacions.
La soledat no únicament té a veure amb la quantitat de relacions que un té, sinó amb com percebem aquestes relacions
Factors externs
D'altra banda, entre els factors més externs destaquen principalment els esdeveniments vitals que tenen a veure amb el procés de pèrdues, directament relacionat amb el cicle de la vida (marxa dels fills, mort d'amics pròxims, etc.), però també amb un canvi de rols socials relacionats fonamentalment amb el sentiment de pertinença (jubilació), amb la pèrdua gradual de capacitats funcionals, o amb el que molts autors denominen la crisi d'autonomia.
Factors estructurals
Finalment, destaquem tots aquells factors estructurals, relacionats fonamentalment amb l'orografia, accessibilitat o xarxa de transport, que poden agreujar l'aïllament d'una persona i augmentar així el risc de sentir soledat; i l'existència de serveis, programes i recursos per a combatre la soledat.
Tots aquests factors estan interrelacionats entre si i poden analitzar-se des d'un prisma diferent, ja que provenen de diferents esferes: individual, familiar, social/comunitària i estructural. Poden acumular-se factors en diverses d'elles o únicament en una. Cal assenyalar que el grau de soledat que pot sentir una persona no serà conseqüència d'un major nombre de factors que puguin incidir en ell. Això és, no necessàriament el fet d'acumular més factors provocarà un major sentiment de soledat. Malgrat això, i encara que resulti contradictori, des del punt de vista de la intervenció sí que existeix la necessitat d'indagar en els factors que provoquen el sentiment de soledat. Un dels reptes actuals seria precisament aquest, detectar i abordar la soledat de l'individu en la seva complexitat i acompanyar-la durant tot el seu procés, intervenint en cadascuna de les esferes, a partir del desenvolupament de les competències de cadascun dels agents responsables.
Elisa Sala Mozos - Observatori de la Soledat
Articles relacionats
